".......I tú més"

Des del BLOC no podem deixar de contestar l'article del Sr Cortés, no a nivell personal, sinó com a afiliat popular. El Sr Fernandez, millor dit Quico -el que tots coneixem i valorem-, te tot el dret, per al·lusions a respondre personal o públicament de la forma que considere oportuna a les difamacions i mentides llançades cap a la seua persona pel Sr Cortés.
Però des del nostre partit i la nostra acció política no podem passar per alt certs comportaments i males pràctiques polítiques que venim observant des de ja fa temps per part del Partit Popular........

La tàctica del ".....I tu més", el baixar al nivell i a l'atac personal amb difamacions i mentides és propi de polítics que realitzen la seua tasca de forma mediocre fugint del debat sobre fets i accions i passant al camp de la intoxicació informativa. A més de ser un comportament covard d'aquell que no te arguments, o que malparla amb intencions més fosques....

Quico pot tindre actituds vehements però critica i destaca fets i actituds, no insulta a ningú. El Sr Vayà és una persona molt estimada a Sagunt i al Port, nosaltres no ho posem en dubte, es més, compartim eixa estima, però el comportament polític del Sr Vayà en aquest pacte ha sigut rastrer amb el segregacionisme -per molt fort que sone- i aquells que el respectem i li tenim estima li ho hem de dir -"Quien bien te quiere te hará llorar", diuen en castellà-. Al mateix temps, el Sr Castelló està comportant-se de forma indigna al seu càrrec de representant de tots els saguntins i tenim molts exemples: la crisi del teatre romà, el pseudo-ple del port, la firma d'aquest pacte amb el segregacionisme, etc.....

No entrem en al·lusions personals, critiquem fets i actituds. Estem en el nostre dret de fer-ho, és una de les nostres tasques com a oposició. De la mateixa manera és la nostra obligació davant de les mentides que llança el Partit Popular destacar els fets. I ho farem tantes voltes com siga necessari:

1.-El Bloc, defensa els interessos valencians (i saguntins) com a primera premissa política. Amb fets i amb formes. Els regidors del BLOC intervenim en valencià de forma ordinària als plenaris, entre altres molts exemples, defensant la nostra llengua activament, pública i privadament, dins de la institució i fora d'ella. Posar en judici el respecte per les nostres senyes identitàries és situar-se en èpoques passades ja superades, a més de mentir descaradament.

2.-La legislatura anterior en la que "Quico" era regidor d'urbanisme, va ser la més activa en el nucli del Port de Sagunt. Van completar-se tots els PAI's que hi havien pendents. Quin odi al Port hi ha per part de Quico? CAP Quina política de terra cremada? CAP. Als fets ens remetem, no a les mentides de populars i segregacionistes.

3.-El partit que més propostes de gestió ha votat junt amb el Partit Popular en el que portem de legislatura ha sigut el BLOC. Amés de ser pública i notòria la nostra tasca pro-positiva.

4.-El BLOC ha dit pública i privadament des de l'inici de la legislatura que no tindria cap conversa política amb Segregació Portenca, així ha sigut i així serà. Per principis polítics i per respecte al model de ciutat en el que creiem i que defensem. Llançar "bulos" i mentides tan burdes i absurdes com les que hem llegit, només posen en evidència a aquells que les pronuncien.

Des del BLOC lamentem les desqualificacions personals cap als regidors del nostre partit, sobren en qualsevol escenari polític i diuen ben poc d'aquell que les pronuncia. Però el que no podem consentir és que la nostra tasca política es veja enterbolida per mentides, contaminada per invencions interessades i perverses d'altres partits. El BLOC sempre ha sigut clar i conseqüent amb els seus plantejaments i amb el seu compromís amb la societat saguntina i anem a seguir treballant així.

VOLUNTAT D'ESTABILITAT?

VOLUNTAT D’ESTABILITAT?
Després d’un any de legislatura constatem un panorama polític complicat, una paràlisi en la gestió municipal manifesta i una capacitat de diàleg o negociació per part del PP que deixa molt a desitjar.
Des del BLOC tenim com a primer objectiu dur endavant la Ciutat i posar-se del costat de la governabilitat, de fer possible qualsevol avanç per al nostre municipi. Així ho hem fet saber públicament i privadament. Entenem que el consens quan un govern està en minoria és una art difícil d’exercir, però no impossible, si es deixa de banda la prepotència
Per la nostra part, totes aquelles propostes que el govern planteja que ens pareixen positives i que estan d’acord amb els nostres principis com a partit les recolzem. Són moltes més les propostes que hem votat conjuntament, i açò és una demostració de la nostra voluntat propositiva. Pensem que no som l’únic partit que té eixa voluntat negociadora. Però ens trobem amb un govern personalista amb tinys d’autoritarisme que no busca la negociació i confon l’exercici del consens amb un ús comercialista dels acords polítics. Prefereixen canviar cromos amb SP a garantir la governabilitat i propiciar l’estabilitat. Evidentment és difícil posar-se d’acord amb els principis i els valors conservadors del Partit Popular, valors que un partit pogresista com el BLOC pot no compartir. Però no ho és tant posar per davant els interessos de la ciutat i arribar a un consens en les propostes positives per a Sagunt.
I ací és on ens trobem amb un PP que no fa bé els deures. No vol una majoria en base a compromisos en pro d’un consens, vol una majoria servilista que es plegue als seus interessos com a partit. Nosaltres ens hem oferit a col·lalborar en moltes ocasions, però no hi ha voluntat per part del PP en que eixa col·laboració es faça efectiva. Hi ha altres forces polítiques com EU que han dit públicament que volen negociar unes bases pressupostaries. No podem demanar un acord de màxims entre forces antagòniques ideològicament, però, i un acord de mínims amb el pressupost? Els pressupostos s’han d’enmarcar, no només en una negociació tècnica d’on van els diners ací o allà, són una eina més ampla i ambiciosa. On existeix marge per la valoració política, l’exàmen d’actituds i la predisposició del govern. No podem llegir aquestes negociacions com un obstacle que el PP vol superar a tota costa per continuar practicant el sectarisme i la prepotència. Han de servir també per establir uns nous valors en la forma de governar esta ciutat.
Hi ha altres majories possibles que no passen per SP, que tal volta no li facen tant el joc al PP, però si siguen molt més positives per a la Ciutat, per que no treballar en este sentit a tres bandes?

".....Por que yo no soy tonto!!!!"

“.....POR QUE YO NO SOY TONTO!!!!”
La llei del mínim esforç de Lafarge.

Maximitzar el benefici amb la dedicació del menor nombre de recursos. Un principi molt lloable i al mateix temps pervers segons com s’aplique, sobre tot si aquesta premisa es basa en mecanismes exclusivament econòmics, oblidant la ètica, la sostenibilitat i el compromís territorial que s’estableix amb el lloc d’implantació d’una gran infraestructura fabril.
El interessos d’extracció de pedra de Lafarge i el manteniment de la qualitat forestal, ambiental i paisatgística de la Muntanya de Romeu són compatibles, PERÒ NO EN EL MATEIX LLOC.
Això no vol dir que l’ajuntament colabore en ajudar a Lafarge a buscar alternatives d’extracció, i la mesa tècnica n’és una bona prova. Col·laboració no és el mateix que servilisme i Lafarge no es pot queixar, deuria estar agraïda. Si no li convencen les alternatives de la Mesa tècnica, te recursos més que suficients per buscar més alternatives per la zona i te 8 anys per fer-ho.
D’igual manera els saguntins no tenim per que aguantar el xantatge de la empresa amb arguments com que o traem pedra en Romeu o tanquem. Per varies raons:
Primera. Per que és un argument falaç i exagerat. I si no és així que ens ho demostren. Segur que la viabilitat de la empresa està garantida, el que passa és que és més barat seguir traent pedra de Romeu, és la llei del mínim esforç.
Segona. Per que quan a Lafarge li interesse, econòmicament, o inclús estratègicament deslocalitzarà l’empresa i li donaràn igual els llocs de treball, d’on ve la calissa, que combustibles crema, etc.
Tercera. Per responsabilitat, per compromís amb Sagunt, amb els seus treballadors i per compensar l’exercici i l’impacte d’una activitat productiva ALTAMENT CONTAMINANT. Deuria d’eixir de la pròpia empresa buscar altra alternativa d’extracció lluny de Romeu per compensar tot l’impacte ambiental que produeixen. Això seria un exercici de Responsabilitat Social Corporativa i d’aplicació ètica dels principis capitalistes. Organitzar jornades, visites, pagar quatre sacs de ciment, dos berenars i tres patrocinis, amés de dues pàgines de publicitat als mitjans de comunicació locals, no és ser Responsables Corporativament, és invertir “calderilla” per a pendre’ns el pèl i tractar als saguntins com a xiquets, amenaçant amb el càstig de l’atur per estalviar-se el buscar una alternativa seriosa d’extracció de mineral.


No cola, Srs de Lafarge. La nostra generaciós’ha educat en democràcia i no accepta els xantatges de les grans multinacionals, ha superat un tancament de fàbrica i coneix i exigeix una producció responsable que garantitze, primer la nostra qualitat de vida i segon la conservació dels recursos per als que venen darrere de nosaltres. Ja hem vist als nostres pares cometre les errades d’un desarrollisme economicista que ara ens toca patir, i no farem el mateix amb els nostres fills. Les polítiques dels anys setanta, la llei del mínim esforç en matèria ambiental forma part de la història.
Per que nosaltres......no som tontos.

GOVERNABILITAT O DIÀLEG DE SORDS

Diàleg de sords per no fer referència a un peix, que tots tindrem al cap ara mateix. Eixa és la impressió que em deixa el recent debat sobre l’estat del municipi i la forma en la que els dos partits grans PP i PSOE estableixen les seues relacions, o deuríem dir PPSOE, per que al cap i a la fí cada dia s’assemblen més.

Tots dos es tendeixen la ma, tots dos s’excusen en que és l’altre qui no possibilita els acords per traure a aquest ajuntament de la paràlisis en la que es troba. Però també tots dos són els que busquen, cedeixen, es someten en definitiva a la voluntat i a la inercia negativa i disgregadora de Segregació Portenca.

No s’enganyem, hem vist al llarg d’aquest any que SP no te entre els seus objectius que la ciutat funcione, molt lícitament d’altra banda. Si el seu objectiu és la Segregació, quan més desastrosa siga la gestió municipal, més arguments tindran per justificar-la i així estan treballant. I tant PP com PSOE, no sabem si conscient o inconscientment estan entrant en eixe joc.... SP mai aplegarà a un pacte per la governabilitat d’una Ciutat que volen trencar, trauran els seus interessos particulars i no s’implicaran en la gestió d’un municipi que no els interessa. S’ha demostrat que SP no és bon soci per a cap negoci,”va a lo suyo” i no te cap interés en que les coses funcionen, per que seguir encabotats en buscar l’estabilitat a través d’ells? És paradoxal i contradictori que l’estabilitat es busque a través dels primers causants d’inestabilitat i distorsió que tenim a aquest municipi. És que no hi ha d’altres possibilitats? És que no és possible aplegar a acords entre la resta de forces polítiques? És que només som capaços de possar-se d’acord quan es tracta de rebutjar l’expedient de segregació?

Des del BLOC pensem que si existeixen altres possibilitats i és necessari començar a treballar en elles, però per fer-les efectives cal una dosi de responsabilitat, humiltat i sobretot posar l’interés pel poble per damunt dels interesos pel partit, que ni PP ni PSOE posen en pràctica. Si segueixen així, practicant el diàleg dels sords, lamentablement qui ho tindrà difícil és SAGUNT.

JAUME I EN CASTELLÀ

Sembla un poc contradictori el títol d’aquest primer article veritat? Jaume I.... el Rei que creà el Regne de València, aquell qui ens portà la nostra llengua pròpia, la que ens distingeix i ens fa únics dintre d’una realitat cada volta més global. Jaume I en castellà? Alguna cosa no quadra....

Doncs sí, sembla ser que algun cap pensant del Partit Popular d’aquesta ciutat ha decidit doblar al castellà la figura de Jaume I, com si es tractés de qualsevol documental de “National Geogràfic” emès per “la Dos” a migdia.

La xarrada per analitzar la figura del Rei En Jaume I que va realitzar-se al Centre Cívic dilluns passat fou....... en castellà. Com ho llegiu. El conferenciant, valencià-parlant (docent a universitats de València, les Illes Balears i Catalunya), l’auditori valencià-parlant pràcticament en la seua totalitat. I allí varem estar vora a dos hores parlant de la figura de Jaume I en castellà per que algú del PP, tal i com va dir el Sr Belenguer, li havia dit que la conferència s’impartia en castellà, supose que seria “para que se entienda....”

Vergonyós. A estes altures del segle XXI ningú dubta de la llibertat d’expressió i del dret a triar la llengua en la que hem d’expressar-se. Doncs per que es segueix condicionant lingüísticament aquesta llibertat? Per que, tal volta, pot semblar massa valencià i atempte contra la unitat d’Espanya parlar en la nostra llengua d’aquell a qui li devem la nostra identitat com a poble? Per favor.....

Fa fàstic, molt de fàstic, en situacions ja superades per la nostra societat que sempre s’intente anar enrere. Sobre tot per aquells que s’estimem la nostra terra, la nostra història, la nostra llengua i en definitiva el nostre poble. Dol –i ho dic sincerament- que davant d’una figura tan important com la de Jaume I, algú o alguns acaben incloent sempre la “puntilla” de la manipulació política, en volta de retre-li l’homenatge que mereix.